dimarts, 23 de febrer de 2010

Parlament de l'Agàpit Borràs el 21F

Cadena Humana Stop Karting Llinars diumenge 21 / 02 / 2010
13.00 Plaça de la Pubilla Cardedeu
Agàpit Borràs

Bon dia:
Gràcies per convidar-me
Resumiré en 5 punts el que us vull explicar

1 Ja fa temps que venim dient que l’agricultura i la ramaderia s’han d’entendre com un equipament urbà
I ho repetirem tantes vegades com faci falta.

Una reserva alimentària a prop dels nuclis urbans és qualitat de vida,
un teixit de riquesa i una necessitat.

Així com tenim escoles, mercats, hospitals i universitats arran de casa,
també hem de tenir l’equipament alimentari arran de casa
L’urbanisme i el planejament han d’incorporar aquest concepte.

Ja ho deien les nostres àvies i també ho diu Ferran Adrià i altres mestres de cuina:

- Quin és el secret de la bona cuina ?
- tenir productes frescos del dia arran de casa

I també ho deia Edgar Pisani, ministre d’Agricultura del General de Gaulle als anys 60

- tot territori ha de tenir un equilibri relatiu i la reserva alimentària hi ha de ser present
És a dir, arran de casa

2 Als anys seixanta i setanta va ser moda fer urbanitzacions escampades pel territori a mena de taca d’oli,
absolutament deslligades dels petits nuclis urbans dels pobles

Alguns de nosaltres, en Pep Riera i jo ho fèiem plegats, ja varem criticar aquest model de dispersió preveient les seves conseqüències:

manca de cohesió social
alt cost de manteniment
i una forta hipoteca sobre el territori, amb destrucció de zones agrícoles i forestals

Teníem tota la raó,
però alguns ajuntament només veien els diners de les llicències d’obres sense valorar les conseqüències posteriors

- Com diu la frase popular,
Menjar per avui i fam per demà

- Dit d’una altra manera
Algú es va fer ric però el territori es va empobrir


3 Han passat els anys i ja no es fan més urbanitzacions,
però es continua picotejant i trinxant el territori

Hem madurat i hem introduït nous conceptes al treball urbanístic:
zones agrícoles d’especial protecció,
corredors ecològics
reserves naturals
connectors biològics
i molts més qualificatius de protecció de l’espai rural
i tot això és teixit de riquesa

Però continua, - per manca de gestió -, la fragilitat del sòl no urbanitzable

S’ha canviat l’estratègia, però es continua picotejant el territori, és redueixen els
costos d’urbanització i a vegades fins i tot amb subvenció

Fa uns anys era la macro urbanització de Super – Espot,
Fa poc era la macro urbanització de la Vall Fosca, també amb l’excusa de la neu,
I avui és el Karting de Llinars.

Sembla, com si tot d’una, tots aquells qualificatius de defensa de la riquesa agrícola dels corredors naturals i de l’espai agrari, que amb bon criteri va incloure el Pla d’Urbanisme de Llinars del Vallès de 2003, se’n vagin en orris per decisions unilaterals

A vegades és
- la decisió unilateral d’un alcalde sense tenir en compte l’alcaldessa i l’alcalde veïns
- a vegades és la proximitat d’una Conselleria amiga
- a vegades es fa sense dir res als pobles veïns
- i a vegades es tracta senzillament de deformar els informes preceptius

Em fa vergonya veure com la Catalunya del segle XXI encara vulgui créixer a partir d’aquestes decisions unilaterals.

On és la coherència territorial de la Conselleria d’Ordenació del territori de la que tantes vegades en fa bandera i que em consta ?

Sempre havíem dit que el nucli de Llinars, Cardedeu i Vilamajor era una proposta estratègica de treball conjunt per vertebrar una part del territori del Vallès Oriental
Ho hem dit innombrables vegades i és de sentit comú.

El Karting, al mig dels nuclis urbans, hipoteca i barra el pas a decisions de futur.

Les modes passen.
Abans era la moda del golf amb Severiano Ballesteros per fer una urbanització
Ara la moda pot ser entrenar la gent jove per ser un bon conductor de la Formula 1

Però és molt il·lustratiu el que ha passat a Sant Viçens de Montalt, al Maresme
S’hi va construir un golf, com excusa, - es clar - per fer una urbanització
Amb la Unió de Pagesos prou que ens hi varem oposar
Al cap d’uns anys, -era d’esperar- el golf s’ha clausurat i queda la urbanització.

En el cas de Llinars, de fracassar la moda del Karting, - que a més a més és car -,
els terrenys ja estarien requalificats per a fer-hi una altra cosa aliena a l’espai agrícola.


4 Però no ho oblidem,
en el cas del Karting de Llinars hi ha incompliments greus:

Segons el planejament del municipi de Llinars els terrenys on es vol ubicar el Karting

- estan qualificats de sòl agrícola d’especial protecció agro forestal i connector biològic
- formen part del corredor Montseny, Mogent i Corredor - Montnegre
- i a més a més segons l’annex 3, apartats 4 i 9
es prohibeix per tot el sòl no urbanitzable els circuits de karts, cotxes i motos

Però per si no n’hi ha prou amb la vulneració d’aquests articles,
encara hi ha més coses:

- l’estudi de mobilitat és del tot inexacte i insuficient
- i l’estudi acústic, - diguem-ho clar -, és irresoluble

L’estudi acústic és irresoluble,
ja que el soroll dels karts amb escapament lliure és escandalós i
qualsevol pantalla no fa res més que pujar el soroll i
els decibels pugen però no desapareixen

Prous problemes que té la Generalitat amb el soroll del circuit de Montmeló, per ara afegir-ne un altre.

Els nuclis la Granada, Bellavista, can Morató, barri dels Tres Pins, can Guineu, carrer del Roser, can Calça-ple, carrer Mogent, Escola Ginebró, can Lleget i la Plana,
estan a prop del Karting i per tant receptors del soroll del mateix.

En el cas molt probable d’al·legacions contra aquesta elevada contaminació acústica i en el seu cas de possibles indemnitzacions,
l’administració actuant és la responsable
de respondre econòmicament a les indemnitzacions pertinents i d’això la Generalitat ja en té una experiència negativa.

Això vol dir que els qui haurien de pagar les indemnitzacions són els membres del consistori de Llinars que hagin votat favorablement i la Generalitat de Catalunya.


5 Acabo
Ja fa temps que venim dient que l’agricultura i la ramaderia s’han d’entendre com un equipament urbà. I això és teixit de riquesa i no els invents i modes de darrera hora

Ara us posaré dos casos pràctics:
Arreu d’Europa, els Estats, en matèria d’urbanisme, són intervencionistes
i han entès que la terra és un bé escàs amb el que no si pot jugar ni especular.

Entre vàries experiències europees us citaré la de França.
En una recent visita de membres del Col·legi d’Arquitectes amb els responsables del planejament a Montpeller, ciutat on per cert va néixer Jaume I el Conqueridor, ens deien el següent:

a) Amb les ZAC (Zone d’aménagement concertée. LOF 30/12/67) és l’ajuntament qui compra la totalitat dels terrenys objecte del creixement urbanístic proposat. Aquests terrenys no són objecte d’especulació i es compren a un preu rural prefixat per l’Estat
Els promotors participen en la urbanització, cessió de terrenys i habitatge protegit i només poden especular amb els habitatges de renda lliure.

b) A tot França, pel que fa al sòl no urbanitzable, un notari aniria a la presó si en una compravenda de sòl no passés per la SAFER els documents necessaris per a que aquest organisme pugui exercir el seu dret de tempteig i retracte. Així la SAFER procura que es mantingui l’ús agrícola i forestal i no s’esquitxi ni es picotegi amb operacions aïllades alienes al medi rural. I com a conseqüència de tot això tots sabem com és d’agradable el paisatge francès.

Vet aquí dos exemples ben propers: només cal voluntat per aprendre la lliçó.

Aquí anem endarrerits.
a) Arreu d’Europa, quant acaba la Segona Guerra Mundial, s’avança en la consolidació de la democràcia, promovent cooperatives d’habitatges, lloguer de pisos i inculcant el sentit social de la propietat.

b) Però a l’Estat Espanyol es retrocedeix i es consolida la dictadura.
Franco elimina les cooperatives, inculca el valor individual de la propietat, tot pensant que els propietaris tenen més a perdre que els llogaters.
Amb aquests paradigmes heretats, el terreny està abonat per les requalificacions urbanístiques de tota mena.

Hem de fer un sobreesforç i no hem de malmetre el nostre futur a partir de capricis unilaterals d’un municipi, entrats amb calçador, vulnerant tota la normativa urbanística, actuant de forma individual i deformant criteris que haurien de ser capdavanters en el planejament urbanístic.

Ens agradaria més veure la Conselleria d’Ordenació del Territori aprofundint en aquestes experiències europees sostenibles i durables, que no pas donant llum verda a aquests capricis municipals de poca volada com és el Karting de Llinars.

Cal exercir la democràcia participativa i sabem per l’experiència dels anys, que pel que fa al territori, haurem d’estar atents i vigilants dia darrera dia. Ja sabem que serà així.

Hem de deixar el territori millor de com el varem trobar, ja que les nostres filles i fills i els seus descendents es mereixen un futur millor.
Que tingueu un bon dia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada